Entrevista amb Laia Andreu, recent campiona de la Copa d’Europa de raquetes de neu
-Felicitats, Laia. Primer de tot: com va anar la cursa de Thônes?
-Gràcies. La cursa ha anat molt bé. Imagina’t, jo primera i la Mònica (Ardid) segona. No es pot demanar més. Tot i que la Mònica m’havia guanyat a la penúltima cursa, celebrada a Andorra (l’Snowrunning), aquesta vegada vaig anar a per totes i aprofitant que el principi era en baixada, la meva especialitat, vaig poder distanciar-me de la Mònica des del principi i vaig fer la cursa sola. Al final vaig arribar a la línia de meta amb 1 minut d’avantatge sobre la meva companya. La veritat és que em fa molta il·lusió la victòria aconseguida a Thônes i la general final de la Copa d’Europa de raquetes de neu.
-Déu n’hi do...És la segona temporada consecutiva que t’emportes la Copa. Arribar i moldre...
-Sí. L’any passat va ser la meva primera participació en aquest tipus de curses i em vaig endur la victòria final. Aquest any he pogut repetir els resultats. No puc demanar més.
-I com portes el tema de la motivació? Dues participacions, dues victòries...
-Si et dic la veritat no estic cansada. Segur que l’any que ve torno a disputar aquesta competició. A més, tenir com a màxima rival a la Mònica és un doble al·licient ja que és tot un referent per a mi. Estic plenament motivada. A més, en aquest tipus de curses cada vegada hi ha més corredores.
-Fas algun tipus d’entrenament específic amb raquetes?
-Poca cosa. La base la tinc amb el cros. El que si faig a vegades és fer alguna que altre sortida, normalment per la zona d’Ulldeter, per acostumar-me a la neu fonda que a vegades trobem a les curses. A part d’això, poca cosa més.
-I ara, a preparar-te per a la temporada de curses de muntanya. No pares...
-Sí. La veritat és que de seguida ja m’enfrontaré a les primeres curses de la temporada. A veure com va la cosa aquest any. De fet, sóc pràcticament una neòfita en aquest món. Pensa que no fa ni dos anys que corro aquest tipus de curses.
-Quins són els teus majors reptes per la propera temporada de curses de muntanya?
-Indubtablement tinc una espina clavada amb la Copa d’Espanya de curses de muntanya de l’any passat. La victòria se’m va escapar per ben poc i aquest any m’agradaria aconseguir la victòria. Serà difícil, però, perquè a banda d’enfrontar-me a dures rivals, els tècnics de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya m’han plantejat preparar l’Skyrunner World Series, i la veritat, si m’enfronto a aquesta competició, no crec que pugui lluitar per la victòria a la Copa d’Espanya. És clar, però, que la motivació per córrer amb les millors corredores del món i en uns escenaris mítics m’omple moltíssim.
-El repte és gran, doncs. Quina és la cursa que a priori et fa més gràcia córrer?
-I tant! Il·lusió no em falta. Ara bé, mai he fet cap marató i no se massa bé com respondré en aquesta distància. No obstant això, no puc amagar-te que em motiva especialment la marató de Zegama, al País Basc. Una prova amb un ambient irrepetible. Fins i tot em comenten que pot arribar a posar-te la pell de gallina. A veure com em va la temporada.
-Estem segurs que bé. I des del web de la FEEC seguirem tant les teves gestes com les dels teus companys. Molta sort!
-Gràcies.
Entrevista elaborada per Josep Llusà, Àrea de Comunicació de la FEEC
Fuente: Desnivel
0 comentaris:
Publicar un comentario